In occasione del matrimonio del figlio Fabio (2006).
«Me fiol al sè spusè
A vanunci che me fiol al sè spusè:
lha tolt su la so roba e po lè ande!
lè ande a fer la so fameia,
sperom propria cal sinveia...
e come peder intend ed ringrazier
tot i parochian che i lan vru aiuter.
Al me ricord al va al teimp chè ste
Quand in Parochia, Fabio, lho purtè.
Lo lera apeina un ragasol:
al gha avu di brev educator.
I lhan iutè a formeres, a esser generos
vers i più cech e vers i bisognos.
Per quendzan le gnu cun me a suner
e per la so bravura al sè fat nuter...
e anch a la svelta al sè lauree
e come "teneint" lha fat al suldè.
Po lè ande a Modna a cater lavor
E propria lè deinter lha catè lamor...
Or al va ster dal perti ed Castelveder
Per un po al ne sfa "menga" veder...!»
di Giovanni Zanti
Testo tratto da «2 parole in famiglia», bollettino parrocchiale,
edizione dicembre 2006.
| < Prec. | Succ. > |
|---|






